Experts en guillotinar l’educació catalana

En la política catalana hi ha una tradició immutable i quasi mística. Quan un desastre esdevé tan monumental que ja no es pot amagar sota la catifa de la propaganda oficial, es crea un comitè d’experts. És la recepta màgica. El bàlsam de Fierabràs per a qualsevol conselleria acorralada.

L’últim gran anunci de la direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya va en aquesta línia. Estic parlant la creació d’un consell de savis per «repensar i reformar» el sistema educatiu català (enllaç). Un equip de figures destinades a trobar la llum enmig de la foscor dels resultats de PISA, del col·lapse de la comprensió lectora i del malestar profund que es respira als claustres dels instituts.

L’anunci sona bé a les rodes de premsa. Queda acurat en un titular i ofereix aquest aire de solvença tecnocràtica que tant agrada als despatxos de Via Augusta. Però la pregunta que qualsevol docent de trinxera o persona interessada en l’educació es fa en llegir la notícia és tan senzilla com incòmoda. És qui seran exactament aquests experts?

Perquè, si analitzem la trajectòria dels darrers anys, el risc no és que el comitè no tingui idees. El risc real -i gairebé la certesa- és que s’acabi omplint el vagó amb els mateixos de sempre. Amb aquells que porten una dècada dissenyant les reformes que ens han portat directament fins aquí. Amb els ideòlegs que tots coneixem, els consultors d’innovació pedagògica i els alts càrrecs que van signar els decrets que van buidar de contingut les aules i van convertir els professors en gestors de paperassa i burocràcia emocional.

Seria un exercici d’un cinisme refinat posar el futur de l’escola en mans dels mateixos arquitectes del seu enfonsament. Seria com demanar consell a l’iceberg per salvar el Titànic o encarregar el disseny de la seguretat d’un edifici als mateixos que van decidir retirar els fonaments per estalviar costos.

I és que a l’educació catalana li sobren guillotines i li falta sentit comú. Se li va guillotinar l’exigència en nom d’un bonisme teòric que ha deixat els alumnes més vulnerables desarmats davant del futur. Se li va guillotinar l’autoritat docent per substituir-la per un entreteniment de colorins. Se li van guillotinar les hores de coneixement per omplir el currículum de buidor conceptual.

Si ERC vol realment obrir un debat honest sobre el rumb de l’ensenyament, el primer pas no és buscar noms il·lustres que baixin del seu pedestal a dictar sentència. El primer pas és tenir la dignitat d’asseure a la taula als qui pateixen el sistema cada dia… als professors de matèria que aixequen la persiana a les vuit del matí, als que corregeixen exàmens sense el sedant de les rúbriques impossibles i als que s’obstinen a ensenyar a pensar quan el sistema només demana gestionar l’expedient.

Tota la resta serà el teatre habitual. Una altra comissió pagada amb diners públics, un altre document de cent pàgines ple de paraules modernes que ningú aplicarà i més guillotines preparades per tallar el poc rigor que encara queda dret a les aules catalanes.

Me podéis encontrar en X (enlace) o en Facebook (enlace). También me podéis encontrar por Telegram (enlace) o por el canal de WhatsApp (enlace). ¿Por qué os cuento dónde me podéis encontrar? Para hacerme un influencer de esos que invitan a todos los restaurantes, claro está. O, a lo mejor, es simplemente, para que tengáis más a mano por dónde meteros conmigo y no tengáis que buscar mucho.

¿Te ha gustado el artículo? Apoya mi trabajo invitándome a un café.