Anem a repensar, de nou, l’educació

Ja hi tornem a ser. A Catalunya, cada vegada que les proves PISA, les proves de competències bàsiques o la trista realitat del dia a dia a les aules ens mostren un sistema educatiu que fa aigües per tot arreu, la maquinària burocràtica del Departament d’Educació activa el seu mecanisme de defensa favorit… repensar l’educació.

Com si l’escola pública fos un invent d’ahir a la tarda que necessités ser dissenyat de nou per una comissió de pretendents a savis, professors universitaris que fa dècades que no trepitgen un centre educatiu i xarlatans de la innovació pagats amb diners públics.

Als qui fa anys que hem bregat, durant molts anys, en una sala de professors, aquest xou no només ens sona. Se’ns remou la sang. És el dia de la marmota en versió educativa. Una farsa grotesca on els actors, el guió i el final són exactament els mateixos de fa deu, quinze o vint anys.

Quan l’Administració diu que vol «repensar» el sistema, no ho fa per baixar les ràtios, per dotar els centres d’especialistes de veritat, per enviar la burocràcia inútil a la trituradora de paper o per retornar el valor al coneixement i a l’autoritat del professorat. Això exigiria feina de veritat i obligaria a assumir la responsabilitat política d’un desastre acumulat durant dècades. I tots sabem que, mani qui mani, la culpa sempre és dels altres.

Repensar, per cert, vol dir una cosa molt cínica i miserable. Es tracta d’inventar-se una nova gesticulació metodològica per no canviar res i, de pas, descarregar la culpa del fracàs sobre els de sempre.

La jugada és d’un cinisme que fa basca. Reuniran el mateix ramat de «savis» de sempre. Seran els mateixos que van buidar els currículums de contingut, els mateixos que van vendre la moto dels projectes sense base i la digitalització salvatge. I faran que ens redactin un nou document farcit de neollengua insuportable. Ens diran que cal reorientar el paradigma, aprofundir en la gestió emocional, transformar les dinàmiques d’aprenentatge o canviar la mirada. Sí. Als que esteu en el món educatiu us sonaran aquestes frases. I no poc.

I quan d’aquí a uns anys els resultats siguin encara més lamentables que els d’ara, la resposta ja està escrita. La culpa no haurà sigut del seu pla genial, sinó dels docents a peu d’aula, que no s’han sabut adaptar, que resisteixen al canvi o que no tenen la formació adequada. Els de dalt es penjaran les medalles de l’últim experiment de laboratori i tiraran la pedra del naufragi als qui intenten ensenyar cada dia entre el soroll i el caos.

El que fa realment fstic d’aquest circ no és només la incompetència supina. És la impunitat absoluta dels seus protagonistes. Els mateixos personatges que han portat l’ensenyament a la ruïna intel·lectual a Catalunya tornaran a seure a les taules de debat, tornaran a signar manifestos, a cobrar per ponències en jornades de modernització i a repartir-se carnets de puresa pedagògica. I molts calerons aniran passant de butxaca en butxaca.

Són els mercaders de la mediocritat. Una fauna de visionaris de saló que viuen de vendre la recepta màgica per solucionar el problema que ells mateixos han creat. No hi ha ni un bri d’autocrítica, ni una petició de perdó als milers d’alumnes que han convertit en cobaies de laboratori, ni un mínim gest de dignitat per plegar i deixar de fer mal.

I sap greu. Ho dic amb tota la ràbia del món, però també amb una profundíssima tristesa. Sap greu veure com volen rematar el poc que queda dempeus de l’escola.

Ja n’`hi ha prou de prendre el pèl a la comunitat educativa. Prou de «repensar» des del desconeixement, la petulància i el negoci. Si de veritat volguessin salvar l’educació a Catalunya, només haurien de fer una cosa. Apartar els morruts de sempre, tancar els laboratoris de neollengua, escoltar els docents que fan classe a peu d’aula i deixar de jugar amb el futur dels alumnes. Però no ho faran, perquè per a ells, el desastre de l’educació continua sent un negoci massa rodó.

Em veieu cabrejat amb el to d’aquest artícle? Ho estic. Ho estic en veure com a la meva terra tota aquesta trepa de personatges estan destrossant l’educació. I a la meva terra li tinc molt de carinyo. Moltíssim. I aquests procés de destrossa sistemàtica de l’educació, amb receptes que han fet molt de mal (algunes que es segueixen mantenint en els centres educatius), em fa bullir la sang.

Me podéis encontrar en X (enlace) o en Facebook (enlace). También me podéis encontrar por Telegram (enlace) o por el canal de WhatsApp (enlace). ¿Por qué os cuento dónde me podéis encontrar? Para hacerme un influencer de esos que invitan a todos los restaurantes, claro está. O, a lo mejor, es simplemente, para que tengáis más a mano por dónde meteros conmigo y no tengáis que buscar mucho.

¿Te ha gustado el artículo? Apoya mi trabajo invitándome a un café.