Tag

Educat 1×1

Browsing

Fa alguns temps que mitjançant correus electrònics i tuits rebuts (siguin via DM o mencions) se’m vol convidar a compartir els enllaços i el material que penjo en l’espai d’acompanyament del Projecte eduCAT1x1. Aquest espai d’acompanyament ha estat pensat per a servir d’ajuda als docents que imparteixen classe a centres on s’està aplicant el mateix, per la qual cosa sembla una mica estrany, que a una persona que li agrada compartir el material (ja que la xarxa m’està aportant molt més del que jo subministro) es negui a participar-hi, per la qual cosa considero necessari explicar el motiu.

L’espai d’acompanyament està basat en una xarxa Ning i, format en l’actualitat per aproximadament uns 5000 membres.

Per tant, com negar-me a compartir experiències amb tants docents interessats en la utilització de les noves tecnologies dins l’aula, quan en soc un gran amant i defensor (no en les formes com s’està duent a terme). Doncs bé, aquesta reticència en col·laborar en el mateix ve per la restricció que presenta aquesta xarxa social en la seva portada, la qual diu el següent:

Per tant, es tracta d’una xarxa exclusivament adreçada als docents participants en el projecte eduCAT1x1, la qual cosa trenca completament la meva filosofia del “compartir”, ja que crec que tot el material que s’estigui produint en entorns educatius i, més en cas de programes oficials de les Administracions Educatives (en aquest cas dins l’Escola 2.0) han de ser de domini públic, i han de permetre que tothom qui vulgui hi pugui accedir, compartir material i aprendre dels altres.

No es tracta només de l’anterior (que per a alguns pot semblar filosofia barata) sinó també de veure la hipocresia que existeix en aquest grup, ja que molt del material que comparteixen i sobre el qual discuteixen està  creat per persones alienes al grup sota llicència Creative Commons i, ells estan fent que el mateix no sigui accessible. Amb això estan incomplint la voluntat de qui ha publicat aquell material, i trencant completament l’esperit de compartir aprenentatge que hi ha darrere d’aquella llicència.

Es tracta d’una situació massa habitual (que espero que es vagi eliminant paulatinament) en diferents espais i entorns Moodle, els quals són totalment tancats a persones alienes a un determinat “grup” i que, en molts casos, publiquen materials de lliure disposició trencant la ilusió que tenen moltes persones en compartir de forma lliure i desinteressada el seu material.

A lo largo de estos últimos meses he estado escribiendo bastantes artículos relacionados con el plan Escuela 2.0, no sólo en la versión nacional o versiones autonómicas (EduCAT1x1), sino también sobre diferentes experiencias que se están o han llevado a cabo en otros países. Como la lista empieza a ser larga, intentaré relacionar a continuación los artículos con sus enlaces pertinentes, distribuyéndolos en tres grandes bloques: un bloque dedicado al plan Escuela 2.0 en nuestro país, otro dedicado específicamente al plan EduCAT1x1 (el plan en Cataluña) y, finalmente, un tercero dedicado a las experiencias en otros países, para que todos ellos sean visibles de una forma más accesible, ya que soy un desastre a la hora de poner “tags” (etiquetas) a las entradas.

Plan EduCAT1x1 (Cataluña)

Plan Escuela 2.0 (España)

Plan Escuela 2.0 (a nivel internacional)

Hace un par de meses, estuve comentando la existencia de un software gratuito, llamado Prey, para dificultar la labor de los amantes de los ajeno en el caso de los netbooks que se van a usar por parte de los alumnos en el aula, ya que en muchas CC.AA. se estaba comentiendo el error, realmente grave, de llevarse cada día a casa esos netbooks para volverlos a traer el día siguiente. No creo que este curso varíe mucho esa casuística, ya que parece ser, que los netbooks se van a seguir considerando como material de “traer y llevar”, cuando se trata de un elemento, con unas pantallas excesivamente pequeñas, para facilitar un buen aprendizaje doméstico.

Pero sin ganas de entrar en más disquisiciones, voy a hablar de otro software para dificultar el aprehendimiento de esas herramientas de trabajo (los netbooks) por parte de elementos externos (lo que vulgarmente se llama “choriceo”). Este programa,se llama LAlarm.

LAlarm actúa como una “alarma” para proteger tu netbook. Esta alarma suena cuando hay peligro de robo o pérdida de información, permitiendo recuperar o destruir dicha información en el momento del robo. Cuenta con varios tipos de alarmas, totalmente configurables para proteger el netbook en si mismo, y toda la información sensible que tengamos en su interior. Así, que sería altamente recomendable, inculcar la sana costumbre a nuestro alumnado de hacer copias de seguridad en dispositivos externos (lápices USB), para evitar, en caso de extravío del ordenador (por el motivo que fuere) poder recuperar toda su información.

Las características del programa programa son:

  • Alarma de robo, para evitar el robo haciendo sonar una alarma cuando algún ladrón intente robar el netbook
  • Alarma de perímetro, haciendo sonar una alerta cuando el netbook se aleje de un determinado perímetro. Esto puede ser interesante en el caso de que el portátil no se lo lleven a casa, para evitar la extracción del mismo del aula
  • Alarma por falta de atención, que hace sonar una alarma cuando el propietario deja el netbook desatendido en un lugar por un período de tiempo determinado. Ayuda a prevenir el robo
  • Alarma de “corriente”, que suena cuando la batería del netbook está a punto de agotarse, y nos indica con una gran sonoridad que la conectemos a la corriente para no perder nuestro trabajo
  • Alarma de disco duro, que nos informa de cuando el disco duro de nuestro equipo necesita reparación para prevenir la pérdida de datos que implicaría un error en su funcionamiento
  • Destrucción de los datos. Para proteger los datos realizaría un borrado seguro de los mismos en caso de robo (no es muy útil a nivel educativo porque los “datos” no son muy sensibles, pero seguramente los alumnos tendrán en el netbook otros datos diferentes a los puramente académicos (contraseñas de diferentes redes sociales, cartas a los compañeros y compañeras, etc.)
  • Alerta por SMS, que permite enviar una alerta al móvil, mediante e-mail o SMS, etc.

En definitiva, muchas prestaciones, y todas totalmente configurables, para prevenir, no sólo el robo, incluso otras situaciones diferentes que pueden suceder a los alumnos con sus flamantes netbooks.

El programa está disponible para su descarga aquí, y es compatible con Windows XP, Vista o 7. En el caso de las CC.AA. que dispongan de arranque dual, sólo funcionará el programa en los equipos que den prioridad en el arranque dual a la opción Windows.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, via els seus responsables, comunica que a partir del curs vinent hi haurà una adopció massiva del pla Educat 1×1 per part de la majoria de centres de Catalunya, segons diu la següent nota:

Durant el curs 2010-11, 539 dels 629 centres públics i concertats que imparteixen l’educació secundària obligatòria hauran apostat voluntàriament per la modernització de les aules i els mètodes pedagògics a través del programa Educat 1×1.

Amb les noves incorporacions, seran 95.624 alumnes els qui, tan sols un any després de l’inici del programa estudiaran amb continguts digitals, ordinadors i pissarres digitals a l’aula. Per poder tirar endavant el projecte s’han fet obres en 3.390 aules d’arreu del país a fi i efecte de garantir-les la connectivitat a Internet. Simultàniament s’han format específicament en l’ús dels continguts digitals i els nous entorns d’aprenentatge, prop de 14.000 professors“.

Veient la notícia anterior, de la qual me n’alegro molt, com a amant de la utilització de les noves tecnologies dins l’aula, m’agradaria fer-ne algunes puntualitzacions:
  • L’aposta voluntària dels centres per a acollir-se a aquesta iniciativa presenta bastants punts foscos, ja que recollint informacions en equips directius dels centres, la majoria dels que he consultat em comenten que s’hi han acollit perquè no “els hi ha quedat cap més remeï”, ja que en cas de no fer-ho, aquells recursos amb els què els dotava el pla (i no només a nivell d’infraestructures) no els hi arribaria. Segons alguns directors, el comentari ha estat: “o ens hi acollim, o perdem aquestos recursos. Per tant, ens hi acollim, que arribin els recursos…i després ja veurem què fem”
  • La formació que ha realitzat el professorat d’aquestos centres, en molts casos, ha estat una mica desconnectada de la realitat “tecnològica” que s’estan trobant, ja que molts docents, que ja van veure l’any anterior el desplegament d’aquest pla en els seus centres, s’han trobat que la formació, que voluntàriament van rebre, no ha estat la més adient per a la resolució dels conflictes que s’han estat trobant a l’hora d’utilitzar aquestes eines (les dels centres i les dels alumnes)
  • La relació de continguts amb les editorials és un altre dels punts, que presenta bastants clarobscurs. Deixar que les editorials marquin els paràmetres educatius em sembla una mica incoherent, tanmateix reconèixer que, disposar de material d’e-learning prefabricat, pot facilitar la feina a molts docents que s’estan trobant nus en aquest món 2.0, etc.
Segueixo pensant que els eixos d’actuació del pla Educat 1×1 no han estat dissenyats correctament. Però a la fi, com sempre succeeix en l’Educació d’aquest país, els docents ens hi haurem d’adaptar, tanmateix els nombrosos recels sobre l’efectivitat real que molts docents tenim sobre els efectes que això tindrà sobre la competència que assolirà el nostre alumnat. Intentarem adaptar-nos als errors de disseny, i minvar la seva repercussió en els nostres alumnes.

Ens en sortirem? Espero que sí, pel bé dels nostres alumnes, i de retruc, de la societat sencera.