Hoy acabo de entregar la última actividad de un curso que, formalmente termina mañana con la última sesión presencial, para obtener la “acreditación” como director. Si consigo superar el mismo porque mi tutor me da el visto bueno, entonces ya podré ser, en un futuro, director de un centro educativo público. En mi caso, de un Instituto de Enseñanza Secundaria (IES). Una acreditación que, por lo que me han dicho, vale para todo el territorio nacional. A ver si algún día se me pasa por la cabeza irme a ejercer a algún instituto murciano como director. Lo veo improbable, pero la vida da muchas vueltas.

Fuente: Desconocida

La última actividad consistía en la entrega de una “crítica 3×1” en la que debían decirse 3 cosas buenas y 1 mala de este curso. Y, revisando las contestaciones de mis compañeros, debo reconocer que me da la sensación de haber “sufrido” una formación paralela a la suya. O mienten o, sinceramente, necesito hacérmelo mirar. Lo que pasa es que, en pequeño comité, nadie dice lo que han dicho en esa intervención. Qué le vamos a hacer. Yo creo que es buena la crítica y que sin crítica no hay mejora. La inexistencia de ella, por desgracia, lleva a seguir manteniendo ciertas cosas porque, al final, es lo que le llega a la administración.

Me apetece compartir con vosotros mi crítica. Ya sabéis que esto es mi moleskine particular y, por ello, muchas veces la uso como terapia o como lugar para guardar cosas que, en un futuro, puede interesarme revisar. Aprendo mucho de lo que escribo. Especialmente de las críticas y comentarios que recibo. De nuevo daros las gracias a todos los que me criticáis o me ayudáis, con vuestras aportaciones (por aquí o por Twitter) a matizar o a reelaborar ciertos planteamientos. Gracias.

Sin más os comparto lo que he enviado al foro. Ya, seguro que mañana algunos me darán una colleja, pero es que hace muchos años que pienso que la transparencia y decir las cosas como uno las piensa, es lo mejor para poder cambiar las cosas. Qué le vamos a hacer.

Sincerament jo pensava que realitzar una crítica era per ajudar a millorar el curs en properes edicions però, malauradament, tal i com succeeix en molts dels cursos que darrerament he anat (cada cop menys perquè, sincerament, considero el meu temps molt valuós per certes coses i, tal volta, he decidit centrar-me en l’autoformació -reconec que és un error, però què hi farem, m’he fet gran-) no s’assembla gens la percepció d’aquestes respostes a tot el que he anat veient.

Per tant, amb el permís de xxxxx (pots esborrar la meva intervenció si no la veus correcta), m’agradaria fer una avaluació més enllà del 3×1 plantejat. Perdoneu-me els companys, però crec que no em sentiria còmode si no ho fes. 

En primer lloc m’agradaria destacar en positiu algunes qüestions. Sí, enlloc de començar pel negatiu, vull començar pel bo que ha tingut el curs. I ha tingut coses bones com, per exemple, veure a futurs companys i companyes (encara que actualment jo estigui “desertat” de l’aula) que faran una gran feina com a directors i directores dels seus centres educatius. Hi ha gent molt maca a la que he conegut, gent amb inquietuds i xerrades “fóra la sessió de formació” que deixen entreveure la humanitat que hi ha darrera de moltes persones. I, al final, serà aquesta humanitat i la professionalitat que inclou la mateixa, la que pot ajudar a millorar un centre educatiu.

També m’agradaria agrair la flexibilitat, a l’igual que han fet molts dels meus companys, que s’ha tingut, tant des del CEFIRE com per part de xxxxx. La veritat és que, sent alguns una mica impresentables (m’acuso) se’ns ha tractat sempre amb correcció i intentant procurar que puguem fer les activitats. Jo sóc dels que s’ho deixen tot per darrera hora però, a aquestes alçades de la vida, ja no canviaré.

A l’igual que he personalitzat en xxxxx, el nostre tutor, també vull fer una menció específica a la preocupació mostrada pel director del CEFIRE de xxxxx, xxxxx, que en tot moment ha estat disposat a escoltar-nos i a facilitar-nos tot el què necessitem. No tenia cap obligació d’estar en les sessions i ha estat en totes, ajudant en tot el possible. Un deu per ells dos. I això que xxxxx ja sap que no ho dic per compromís. Ho crec. A l’igual que crec que el model de formació hauria de canviar, crec que ha fet una gran feina en aquest curs.

Un cop realitzada l’avaluació del positiu, malauradament, toca entrar en el que no ha estat bé. I el curs no és per acreditar ni millorar la capacitat professional de ningú que entri com a director. Es tracta d’un curs que, tanmateix haver estat modificat (i ser molt millor que el curs original de l’INTEF, on el disseny es va fer com si fos un curs TIC) no té un desenvolupament coherent. Les sessions no poden ser de lectura unidireccional. L’exemple més clar l’inspector que, amb una manca de mà esquerra molt acusada, no volia entrar en debats. Coi, els que fem el curs és per aprendre. I reconec un altre cop que, almenys en el meu cas, cada cop em porto pitjor en els cursos i m’avorreixen més. A més, a aquelles hores un ja està cansat de la feina (a l’igual que els meus companys que estaven allí). 

Els ponents, a excepció d’alguns, han estat francament dolents. Sé que és complicat donar determinats cursos que, a més són farragosos -com aquest- però, com ja ha dit algú en la resposta, es pot fer tot molt més dinàmic. Per llegir les transparències ho podem fer a casa. Ja som grans. I, sincerament, les presentacions plagades de lletres és quelcom que prohibia als meu alumnat. La selecció dels ponents no ha estat l’addient. 

Ha faltat dinamisme, interacció, feedback en les sessions presencials, etc. Ha faltat tot allò que m’esperava trobar. Tal volta, com dic sempre, puc estar equivocat però, al no fer el curs per ser director en un futur, sí que volia aprendre i no només sortir amb la “certificació/acreditació”.

Finalment, com a propostes de millora, introduïria les següents:

  1. Canvi radical del temari.
  2. Establiment de sessions col·laboratives/cooperatives en les que, guiats per un “expert” (director amb experiència, inspector, etc.) es puguin establir dinàmiques més àgils, amb debats profunds sobre la funció directora.
  3. Eliminació de la dependència de les activitats “TIC”.
  4. Elaboració, de forma consensuada i col·laborativa, d’un projecte de direcció en grups, en plataforma online, amb la possibilitat de que tothom pugui anar veient i comentant els projectes de direcció dels diferents equips.
  5. Possibilitat d’un període de pràctiques en un centre educatiu com a “ajuda a la direcció” mitjançant algun tipus d’estades formatives.
  6. Generació d’eines per establir un millor feedback i propostes al voltant de la funció directiva, per tal de fer-les arribar als responsables de Conselleria, etc.

Decebut? Una mica. Tal volta és que cada cop sóc més crític amb certes qüestions relacionades amb l’educació. Qui sap. 

Això sí, un plaer haver compartit aula amb vosaltres. I molta sort als futurs directors. Estar en un equip directiu val la pena. Us ho dic per experiència. I acaba compensant, encara que xxxxx i xxxxx, a més d’altres ponents, us hagin dit que no. Els canvis comencen en el centre. Ser partidari dels canvis, encara que siguin petits, per les limitacions de “no poder canviar el món com ens agradaria”, és per sentir-se orgullós“.

Me apetecía compartir la reflexión aquí. Al final, simplemente, es una parte más de mi aprendizaje el propio hecho de ir reflexionando acerca de cosas que voy haciendo.

Si te apetece colaborar en mantener el blog, en los proyectos que tengo en mente o, simplemente, quieres invitarme a horchata…
Buy Me a Coffee at ko-fi.com

0 0 vote
Article Rating

Docente desconcertado que intenta encontrar su lugar en un mundo que no entiende. O que prefiere no entender.

Subscribe
Notifica
guest
2 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
laura

Pues algunos valoramos mucho estas críticas porque vemos lo que no se puede ver sin apuntarse a los cursos de marras

2
0
Would love your thoughts, please comment.x
()
x