El costat clarobscur de les TIC

Ahir em vaig trobar una web, la qual vaig anar analitzant, ja que em semblaven molt interessants algunes de les seves propostes i articles (entre ells el de la famosa “cabra“, el qual m’ha semblat genial). Tanmateix l’anterior, també he de comentar que hi ha alguna proposta i comentari pseudodemagògic, amb el qual em costaria molt de combregar. Però realment es tracta d’una expressió de llibertat el publicar el que hom creu sobre el sistema educatiu (només faltaria), i s’agraeixen aquest tipus d’aportacions (ens agradin més o menys), ja que aportar sempre ajuda a millorar. Avui consultant la web, trobo un article referit a les TIC en relació amb l’educació (parlar d’educació o ensenyament ja va fóra dels límits de l’escrit següent) on es fan paleses 11 afirmacions o pseudoqüestions que molts docents, dels que treballem i dels que no treballen amb TICs, s’han plantejat algun cop, les quals passaré a analitzar detingudament.

1. El cambio tecnológico es inevitable. La mayoría dice que, además, es bueno

En aquest punt no puc més que manifestar la meva conformitat, ja que sí, considero que el canvi és inevitable. Que sigui bo o no, no és un ítem a analitzar quan ja s’ha establert la premisa de la seva “inevitabilitat”. El que sí que es pot arribar a qüestionar és la manera de realitzar aquest canvi tecnològic en els centres educatius, i és aquí on rau realment el problema, ja que, crec (i em sembla que no soc l’únic en fer-ho), que l’aplicació de l’Escola 2.0, no està sent com hauria de ser, per manca de planificació, ja que s’ha posat amb calçador, sense haver preparat el sistema per introduir aquest pla.

2. De lo que no hay duda es de que cada día es más caro. Cada día es más costoso estar al día

Això és cert, ja que cada cop surten eines tecnològicament cada cop més avançades, i com a estratègia de màrqueting surt molt a compte, per a les empreses, no donar suport a eines obsoletes (que poden fer realment bé la seva funció), amb la qual cosa obliguen a canviar el maquinari per a poder suportar aquestes noves eines (que en la majoria de casos, només tenen de diferent l’aspecte visual). Això ja passava amb els llibres de text, els quals canviaven les editorials, i l’única diferència entre la nova versió i l’anterior, era la tonalitat i els colors de les ilustracions. Sempre pensant en interessos educatius…

3. Lo que está al día tecnológicamente es efímero. Cada día está a punto de salir un nuevo aparato revolucionario

En el punt anterior ja he tractat aquest tema. És absurd tenir que anar canviant dotacions cada dos/tres anys, i en cas de no canviar-les, resulta que el programari amb què ens dota la Conselleria de torn (influenciada per alguna companyia tecnològica) no funciona en les dotacions antigues, per la qual cosa o “renovem dotacions” o “deixem el programari en un calaix”. Això comença a ser un no parar.

4. Los centros educativos se están convirtiendo en museos de aparatos revolucionarios caducados

És molt maco anar veient com van desmantellant aules que duen escassos anys en funcionament, substituint-les per altres de noves, i aparcant el material obsolet en un fosc magatzem, on a vegades, si el coordinador TIC del centre és una mica espabilat, va a cercar algunes parts que se li han espatllat dels nous i flamants equips. Milers i milers d’euros llençats en canvis obligats per una mala planificació de les TIC a nivell educatiu.

5. No sabemos si el hecho de estar al día nos prepara para el futuro porque no tenemos ni idea de cómo será el futuro

Aquesta afirmació és totalment absurda. En les altres podia, més o menys donar la raó, però tots tenim clar que el futur va cap a un món tecnològic, i s’ha de fer els alumnes tecnològicament competents per a poder enfrontar-se amb els reptes amb els quals es trobaran, de la millor manera possible. Sí, sabem com serà el futur: dur i amb la necessitat d’estar ben preparats per lluitar en el món real, fóra de les parets educatives de l’adocenament i la sobreprotecció.

6. ¿Y si en lugar de aprender cosas relevantes estamos adquiriendo vicios?

Possiblement estiguem adquirint vicis, però amb el temps aquestos vicis tendiran a desaparèixer. Ara per molts docents, tot això és nou, i potser ens equivocarem un cop, dos cops,…, desenes de cops, però finalment aconseguirem eliminar aquestos vicis (gràcies a la col·laboració que s’està fent a molts nivells, i en molts casos fóra de l’Administració Educativa), i transmetre eficaçment als nostres alumnes la informació, i l’esperit de crítica, al qual, anirà molt bé l’aprenentatge dels errors que es vagin cometent, i posteriorment, esmenant. Val la pena això? Jo crec que sí, però tothom és lliure d’expressar la seva opinió.

7. Lo que está al día no siempre funciona de acuerdo con las promesas del vendedor

Em resisteixo a fer més ampliacions d’una banalitat d’afirmació. Tots sabem que res funciona com hauria de funcionar, i sempre hi ha “lletra menuda”. El que es tracta és de poder utilitzar l’eina per a la utilitat que nosaltres li vulguem donar.

8. Los problemas técnicos con las nuevas tecnologías se traducen en clase en problemas de disciplina

Aquí ve un dels discursos més demagògics dels antiTIC. El més greu d’aquesta afirmació és que acostuma a ser veritat en massa casos; no en el sentit de problemes de disciplina, més aviat en els problemes de pèrdua de temps que generen els problemes tècnics. El que s’hauria de fer seria el potenciar una figura dins del centre per resoldre aquest tipus de problemes, i el portar tasques alternatives (a mi m’ha passat molts cops aquest any que portant preparada una activitat, no m’ha funcionat la xarxa, la PDI, etc.) per part dels docents que vulguin (mai s’ha d’obligar, però sí incentivar) realitzar algunes de les seves classes utilitzant les TIC. No se li pot demanar al coordinador TIC, normalment amb poca reducció horària, i en molts casos amb coneixements molt bàsics de maquinari, que solventi aquest tipus de problemes, ja que en molts casos, són ells qui estan sofrint, en la seva pròpia pell, aquestos desajustos.

9. El trabajo con nuevas tecnologías no garantiza mayores conocimientos en los alumnos

No, no garanteix ni més grans ni millors coneixements, però l’escola i l’institut, ha de dotar a l’alumne de les eines que li permetin moure’s amb soltura en el món real, i com ja he comentat en algun punt anterior, el món real és (i sembla que no vagi pel camí de canviar), un món altament tecnològic, que possiblement exclogui a aquells qui no en tinguin unes nocions.

10. Los defensores de las nuevas tecnologías creen que eso es irrelevante, porque las nuevas tecnologías han de evaluarse con criterios “ad hoc”. Esto significa: con criterios que garanticen unos resultados satisfactorios

Hi ha defensors i talibans de les noves tecnologies, per la qual cosa la generalització és perillosa. En el meu cas, i en el de molts altres docents 2.0 (aprofito això per agrair la fenomenal tasca realitzada per molts d’ells),  les noves tecnologies són un recurs més per afavorir l’aprenentatge, que no exclou cap altre sistema, sent la seva avaluació integrada amb la resta de continguts. I els resultats poden ser o no satisfactoris, i, en cas de no ser-ho, s’ha d’analitzar el per què i modificar les tècniques, per tal de fer-les més efectives. Qui no busca resultats satisfactoris en la seva docència diària? Em sembla una mica absurd el dir que “de facte” em de pressuposar que els professors que utilitzem les noves tecnologies, falsifiquem els resultats via els criteris, per dir: “Les noves tecnologies sempre van bé…mireu quins resultats!”. Això ho fan usuaris de noves tecnologies, i professors amb els mateixos apunts de fa 20 anys, i, per sort, són una minoria dins del col·lectiu docent.

11. Los profesores deben recibir las nuevas tecnologías de manera entusiasta

Clar. Si no fossim entusiastes, algú es pensa que publicaríem material, muntaríem activitats, realitzaríem reunions, etc. afegint hores i hores (de manera desinteressada) a la nostra jornada laboral. Jo soc entusiasta de les noves tecnologies, com alguns professors que conec. És absurd suposar que tots els docents han de rebre les noves tecnologies de manera entusiasta, tanmateix haver-ho de procurar, ja que realment, el seu ús en l’aula (quan funcionen les coses) és un plaer, i una autosatisfacció personal.

En definitiva, unes puntualitzacions (subjectives, ja que són molt personals) sobre un article al voltant de les TIC. No voldria acabar aquest article sense remarcar, com ja he fet molts cops anteriorment, que el pla Escola 2.0 adoleix d’una manca de planificació manifesta, i que això pot provocar molts problemes, fomentant els discursos demagògics (d’un o altre sentit) sobre el tema. La culpa no és dels docents (defensors o detractors de les TIC); el problema és d’un pla aplicat amb massa premura (suposo que per poder fer-se la fotografia), sense tenir en compte les seves connotacions, ni la realitat del sistema educatiu en aquell moment (manca de formació del professorat, xarxes deficients, instal·lacions obsoletes, etc.).

0 0 vote
Article Rating
Subscribe
Notifica
guest
1 Comment
Inline Feedbacks
View all comments
joan

mmmmmmmm, falta planificación? Intuyo que el sistema piramidal de planificación no va a funcionar (del departamento te montan la formación, recursos, etc). Tenemos que planificar “entre iguales” y autonomía en los centros.
Colaborar.
La Administración es un elefante en una cacharrería, poco àgil para la velocidad a la que se producen los cambios.

1
0
Would love your thoughts, please comment.x
()
x
Ir arriba
0 Compartir
Compartir
Twittear
WhatsApp
Email