Bofillers

No s’amaguen. Actuen amb tota la impunitat. Decideixen des de les quotes de poder que els hi ha atorgat determinats partits polítics les línies de treball de l’educació catalana. Una Fundació amb molt de poder. Una economia relacionada, de forma més o menys identificable, amb empreses de càtering, lleure, inversions vàries i donacions públiques. Estic parlant, com no podia ser d’una altra forma, de la Fundació Bofill. No és sols la Fundació. Són els mitjans mediàtics els qui fan ressò de les seves activitats i promocionen, amb el suport de més docents dels que es podria creure, un nou model educatiu dissenyat per aconseguir perpetuar-se com el cinquè poder a Catalunya.

Hi ha, com he dit, la Fundació i els seus líders i els “bofillers”. Docents que, no s’entén, que donin suport als mateixos que els hi estan, un dia i un altre, destrossant la seva feina i les seves condicions laborals. Les decisions educatives es prenen des dels despatxos de la Bofill. I qui no ho entengui, que doni una ullada a aquest document, fet públic pel servei de transparència de la Generalitat de Catalunya, que ens ha publicat en obert @fiquipedia a la xarxa del pardalet blau. Observeu la gran quantitat de reunions i la frase del text de “no hi ha actes de cap d’aquestes reunions”. Tot molt transparent.

Ahir, per sort, el director adjunt del diari ARA, reconvertit amb pamflet de la Fundació Bofill (si en Carles Capdevila ho veiés se’n faria creus), ens va donar el llistat de part de l’entramat de la Fundació Bofill en el següent tuit. Un tuit on es poden veure totes les ramificacions i determinats llocs on ha arribat aquest lobby. Ja parlo de lobby perquè lo de think tank ja els hi queda curt.

Font: https://twitter.com/Ignasiara/status/1507776877590683648

Anem a analitzar la llista. Una llista que, tal com vaig dir ahir a la meva xarxa social preferida, i sempre segons la meva opinió subjectiva, inclou als enemics de l’educació catalana. Repeteixo, és la meva opinió i té a veure amb la ideologia i el que fan (o han fet) aquestes persones i no amb la persona. Sempre convé distingir perquè, malauradament, hi ha gent que entra al drap contra la persona quan hauria d’entrar contra el que fa o el que diu.

Per cert, permeteu-me fer un incís, abans d’entrar a parlar de la llista, per enllaçar l’article “Què li passa a l’escola?” perquè, tan sols llegint-lo amb esperit crític, ja es veu que conté tot el que defensa la Fundació Bofill i calca el seu discurs.

En primer lloc apareix Ismael Palacín, el director de la Fundació Bofill. Seguit, com no podria ser d’una altra manera per l’enllaç polític de la Fundació, Eduard Vallory, qui va presentar-se per ERC (un lligam a tenir en compte). Per cert, Vallory va ser del 2006 al 2012 director del Barcelona Graduate School of Economics, que rebia el suport del Grup Agbar, el Banc Sabadell i La Caixa entre altres. Recordo aquí que un dels principals suports econòmics del projecte Escola Nova 21 era La Caixa. Res, com dic sempre, tot seran casualitats.

Segueix el llistat amb Coral Regí, directora de l’escola Virolai des de 1998. Quasi 30 anys de directora en un centre concertat que, segons informacions que hi ha per la xarxa, cobra uns 200 euros per alumne en etapes concertades, sota diferents epígrafs. A més pertany a la Fundació Trams (algú s’hauria de passar per la mateixa i veure quines relacions té i amb quins centres) i, per descomptat, va ser un dels centres impulsors d’EN21, tal com es pot veure en la següent imatge.

Font: https://www.escolanova21.cat/les-escoles-impulsores-centres-de-referencia/

També trobem en el llistat a Xavier Aragay, que va ser secretari del Patronat de la Bofil de 1999 a 2015 (veure el seu perfil de Linkedin). Però el que realment és rellevant és que fou un dels impulsors/gestors del projecte Horitzó 2020 als Jesuïtes que, curiosament, ha acabat sent reconfigurat pel desgavell que va suposar. Convé no oblidar que Xavier Aragay és cofundador de la UOC. Sí, una de les potes de la Fundació Bofill per les estretes relacions que s’estableixen, de forma molt casual, si estirem el fil. Per cert, mireu el llistat d’escoles impulsores del projecte de la Fundació Bofill, EN21. Sí, trobeu a tots els centres dels Jesuïtes.

Segueix el llistat la ex-Consellera d’Educació, Meritxell Ruiz, que ha donat classe un parell d’anys i sempre ha estat molt relacionada amb Unió Democràtica de Catalunya, la part més de missa de CiU, fins que es va canviar a CDC. Faig un altre incís per dir-vos que, com tots els partits que es formen mitjançant diferents partits, hi ha quotes de poder establertes en cadascun d’ells a l’hora de repartir-se, en cas de guanyar eleccions, els càrrecs. Actualment és la secretària de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (font). Segurament us sorprèn que algú així podés estar de Consellera d’Educació, per tenir interessos diferents i molt allunyats als de l’escola pública, però si també s’ha permès que fos conseller d’Educació d’Andalusia algú que tenia un empresa de FP privada, sembla ser que és quelcom habitual.

El llistat segueix amb la directora del Centre de Lideratge Educatiu de Barcelona, format en el seu equip per dues persones pertanyents a les Escoles Pia. Escoles en les quals va treballar Meritxell Ruiz. També resulta curiós que tots els col·laboradors del centre siguin persones relacionades amb el projecte EduCaixa, que també és el que pilota totes les transformacions educatives que realitza la Fundació Bofill. Segurament seran, com dic sempre, casualitats.

Font: https://www.lidbarcelona.com/catlidbarcelona/centrelideratge/#MISIO

Podria seguir amb Marta Truñó i Salvadó, actual Comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona que, curiosament, va ser coordinadora de projectes per a la Fundació Bofill (enllaç). I, per no allargar-me, tan sols recordar-vos que Francina Martí és la Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb unes idees pedagògiques calcades al que emanava d’EN21, apareixent en moltes xerrades amb Eduard Vallory mentre explicava les meravelles del projecte.

Quan els tentacles són tants ja un hauria de començar a preocupar-se però, com sempre dic, no hi ha pitjor cec que el que no vulgui veure. Perquè de coses estranyes en l’educació catalana n’hi ha… i moltes.

Tot el que hi ha en aquest article està trobat a Google o a les pàgines web on els que surten han publicat el seu currículum. A més, repeteixo, segurament tot seran casualitats perquè una conspiració d’aquest nivell per controlar l’educació catalana i, a més de forma tan pública, indicaria que, o bé són estúpids els conspiradors, es creuen intocables o bé tenen tot el poder per a poder-ho fer. Però ja sabeu que això de les conspiracions educatives no existeix. Tan sols és producte de la imaginació d’alguns que portem un birret de paper d’alumini al caperol.

Permitidme haceros publicidad, como estoy haciendo en los últimos posts, de la newsletter que hago llegar a los suscriptores cada lunes con los artículos de la semana a los que añado una breve reflexión. Os podéis suscribir desde aquí. Suscribirse es gratis. 😉

Publicaciones Similares

Un comentario

  1. Al final tot com sempre. El diner public segrestat per l Estat, allò que es faci de més serà amb capital privat, per a promocionar gent i negocis… Com el primer tten català que ara l mar es menja

Deja un comentario